Esperem que esteu gaudint d'aquestes merescudes vacances, ací us deixem aquest vídeo resum de l'esmorzar de Pasqua, que vam fer al parc de Torrecremada.
Mostrando entradas con la etiqueta Pasqua. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta Pasqua. Mostrar todas las entradas
miércoles, 23 de abril de 2014
Pasqua 2014. Cistella pasqüera
L'última vesprada abans de les vacances hem jugat a buscar ous de Pasqua que prèviament hem amagat per tot el pati d'infantil, n'han trobat molts i se'ls han repartit entre tots.
Alguns dels ous s'han menjat a l'instant, i els altres se'ls han portat a casa, amb aquesta cistella que hem fet a classe.
Alguns dels ous s'han menjat a l'instant, i els altres se'ls han portat a casa, amb aquesta cistella que hem fet a classe.
miércoles, 27 de marzo de 2013
APUNTS I CURIOSITATS PASQÜERES.
La mona és una tradició que simbolitza que la Quaresma i les seues abstinències ja per fi s'han acabat.
Al segle XVIII ja era l'obsequi clàssic del padrí als seus fillols.
Avui en dia no queda gaire clar l'origen de la paraula mona, el que si podem afirmar es que prové de la paraula "munna", que en àrab vol dir regal, i era i encara és el regal del padrí el Diumenge de Pasqua o Pasqua Florida i que el fillol anava directament a recollir-la a casa del seu padrí després de la missa.
La mona servia per a postres per a tota la família i també era costum en alguns llocs que el xiquet recitara un vers.
El que encara és conserva de les mones originals és l'ou, avui en dia de xocolata, i això es deu al seu simbolisme, l'ou de les mones representa el principi de la vida. La mona pot tenir un o més ous. Aquests s'han de trencar colpejant-los al cap d' algú, repetint:
Ací em pica --portant l'ou al muscle esquerre-,
ací en cou --portant l'ou al muscle dret-
per ací es menja la mona (per la boca)
i per ací el trenque l'ou --trencant-lo al front de la persona que estiga més despistada de tota la colla.
És una fórmula que s'acompanya sempre per a trencar l'ou i, suposadament, dóna sort.
La mona de Pasqua és molt tradicional a terres valencianes, Catalunya, i les Illes. Al camp, grans i menuts jugaven i juguen amb jocs tradicionals: Cordes, sambori, quatre cantons... Acompanyats de les seues respectives cançons i tirallongues. Una festa tradicional plena de poesia infantil i folklore ( "La Tarara", "La Xata Merenguera"...)
Els refranys ens parlen del temps, fan prediccions sobre el futur i ens donen consells assenyats i enginyosos que ens remeten a una cultura lligada a la terra i a les seues tradicions.
REFRANYS I DITES PASQÜERES:
-Ous, ous, bona Pasqua i bon dijous!
-Fer Pasqua abans de Rams.
-De Pasqua a l'Ascensió quaranta dies de perdó.
-Si pel febrer calent estàs, per Pasqua tremolaràs....
-Per Pasqua i per Nadal qui res no estrena, res no val.
-Anar mudat com les Pasqües.
-Pasqua sense ous com Nadal sense torrons.
Font: facebook Teatreolímpia
Al segle XVIII ja era l'obsequi clàssic del padrí als seus fillols.
Avui en dia no queda gaire clar l'origen de la paraula mona, el que si podem afirmar es que prové de la paraula "munna", que en àrab vol dir regal, i era i encara és el regal del padrí el Diumenge de Pasqua o Pasqua Florida i que el fillol anava directament a recollir-la a casa del seu padrí després de la missa.
La mona servia per a postres per a tota la família i també era costum en alguns llocs que el xiquet recitara un vers.
El que encara és conserva de les mones originals és l'ou, avui en dia de xocolata, i això es deu al seu simbolisme, l'ou de les mones representa el principi de la vida. La mona pot tenir un o més ous. Aquests s'han de trencar colpejant-los al cap d' algú, repetint:Ací em pica --portant l'ou al muscle esquerre-,
ací en cou --portant l'ou al muscle dret-
per ací es menja la mona (per la boca)
i per ací el trenque l'ou --trencant-lo al front de la persona que estiga més despistada de tota la colla.
És una fórmula que s'acompanya sempre per a trencar l'ou i, suposadament, dóna sort.
La mona de Pasqua és molt tradicional a terres valencianes, Catalunya, i les Illes. Al camp, grans i menuts jugaven i juguen amb jocs tradicionals: Cordes, sambori, quatre cantons... Acompanyats de les seues respectives cançons i tirallongues. Una festa tradicional plena de poesia infantil i folklore ( "La Tarara", "La Xata Merenguera"...)
Els refranys ens parlen del temps, fan prediccions sobre el futur i ens donen consells assenyats i enginyosos que ens remeten a una cultura lligada a la terra i a les seues tradicions.
REFRANYS I DITES PASQÜERES:
-Ous, ous, bona Pasqua i bon dijous!
-Fer Pasqua abans de Rams.
-De Pasqua a l'Ascensió quaranta dies de perdó.
-Si pel febrer calent estàs, per Pasqua tremolaràs....
-Per Pasqua i per Nadal qui res no estrena, res no val.
-Anar mudat com les Pasqües.
-Pasqua sense ous com Nadal sense torrons.
Font: facebook Teatreolímpia
martes, 26 de marzo de 2013
Pasqua
Pasqua ja ha arribat,
no us heu enterat?
Menjar mona és el que toca,
i trencar-li l'ou a algun "bajoca"!
Ixiu i gaudiu de la muntanya,
o dormiu en tenda de campanya...
Nosaltres ja hem començat,
i el parc hem visitat!
Ha sigut divertit,
i avui... prompte al llit!!!!!!!
jueves, 14 de marzo de 2013
Pasqua: cançó i catxirulo
Ja s'acosta Pasqua, Pasqua de les mones! I les Princeses i els Prínceps ens preparem per a cel·lebrar-la... Aprenem el ball i la cançó de "La tarara" i eixim al patí per a volar el nostre catxirulo, això sí, nosaltres no plorem si aquest no te ganes de volar...
La Tarara
Un dia de pasqua un
xiquet plorava,
perquè el catxirulo no
li s'envolava.
La Tarara sí, La
Tarara no,
La Tarara mare, que la
batlle jo.
Un dia de Pasqua un
xiquet plorava
perquè el pa de dacsa no li agradava
La Tarara sí, La
Tarara no,
La Tarara mare, que
la batlle jo.
El dia de Pasqua, dia de
les mones,
quines pantorrilles
tenen les xicones.
La Tarara sí, La
Tarara no,
La Tarara mare, que
la batlle jo.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)