jueves, 14 de marzo de 2013

Pasqua: cançó i catxirulo

Ja s'acosta Pasqua, Pasqua de les mones! I les Princeses i els Prínceps ens preparem per a cel·lebrar-la... Aprenem el ball i la cançó de "La tarara" i eixim al patí per a volar el nostre catxirulo, això sí, nosaltres no plorem si aquest no te ganes de volar...




La Tarara

Un dia de pasqua un xiquet plorava,  
perquè el catxirulo no li s'envolava. 

La Tarara sí, La Tarara no, 
La Tarara mare, que la batlle jo.

Un dia de Pasqua un xiquet plorava
                                   perquè el pa de dacsa no li agradava

La Tarara sí, La Tarara no, 
La Tarara mare, que la batlle jo. 

El dia de Pasqua, dia de les mones,
quines pantorrilles tenen les xicones.

La Tarara sí, La Tarara no,
La Tarara mare, que la batlle jo. 

                                                                                                                    












miércoles, 13 de marzo de 2013

Falla 2013: No!! A les retallades!

El cicle d'Educació Infantil del C.E.I.P. Cervantes ha centrat la temàtica de la seua falla del 2013 en el seu rebuig a les retallades en educació, alçant la veu per a dir "Prou!" i defensant una educació pública i de qualitat.

Aquesta és la crítica que ens hem inventat:

"Qui l'escola retalla,
acaba com un ninot de falla."












domingo, 10 de marzo de 2013

Cervantes poètic: març 2013

Quisiera saber  
 (Inmaculada Díaz)

Me gustaría saber
de qué esta hecha la luna,
sí de nata, de turrón,
o de blanca espuma.

Podría ser de nieve;
de limón, tal vez;
de merengue, de queso
o quizá de papel...

¿Se comerá con cuchara?
¿Se hundirán allí mis pies?
¿Será dulce? ¿Será tierna?
¿Estará llena de miel?
Yo la miro y le pregunto,
más... no quiere responder.

jueves, 7 de marzo de 2013

Matisse: "El somni"


Matisse és "el pintor que dibuixa amb el color". 
Utilitza el color per a transmetre sensacions i sentiments, no busca una relació directa entre el color i el model.

 El millor homenatge que li podem fer a aquest gran artista és reproduïr i formar part dels seus somnis...

"Una obra d'art és completa quan el públic la mira i pot gaudir d'ella". Les princeses i els prínceps acaben aquesta obra mostrant-vos-la...











martes, 5 de marzo de 2013

Matisse: "Interior roig"

Interior Roig, Naturalesa-Morta Sobre Taula Blava
 Forma part d'una sèrie d'interiors. Pintada entre 1946 i 1948, època en què el pintor s'aproximava als 80 anys.

L'artista sempre va demostrar la seva predilecció pels interiors, especialment quan presentaven una finestra amb vista a un jardí o paisatge. Encara que els colors siguen calents el dibuix té l'objectiu d'expressar la sensació de pau d'esperit, cercada pel pintor en el seu ambient de treball.

Al quadre podem destacar cinc detalls:

1. Taula:
Matisse varia la perspectiva en aquesta pintura, ja que l'impacte visual i l'harmonia eren més importants per a ell que el naturalisme convencional. La taula és un exemple obvi d'això, ja que és vista des de dalt, mentre que els altres objectes són vists al nivell dels ulls.

2. Medalló d'argila:
El medalló és la primera escultura del pintor que es va conservar - un retrat d'una jove que ell estimava quan era estudiant. Matisse va tenir una filla amb aquesta jove, però va ser abandonat per ella un any després.

3. Forma i color:
Les línies fluïdes i sinuoses de les fruites sobre la taula recorden el moviment Art Nuveau, molt influent quan Matisse s'establia com a pintor. El vigor de les formes les aconsegueix amb el vermell i el blau.

4. Florer de flors:
Encara que la taula sigui vista des de dalt, el florer és vist de costat. A Matisse li agradaven les flors i tenia l'hàbit d'incloure-les en els seus quadres, com a detall d'una composició figurativa o d'un interior.

5. Vista de la finestra:
La visió a través d'una finestra era un dels temes favorits en l'obra de Matisse. En particular, li agradava retratar finestres altes, que inundessin l'ambient amb la llum mediterrània.


















lunes, 4 de marzo de 2013

Conte: "El Gallo Quirico"

Quan treballem contes:
• Animen a la lectura de llibres, donant-li importància a aprendre a  llegir bé i a tenir una bona comprensió.
• Socialitzem, inculquem idees, creències i valors socials.
• Estimulem el desenvolupament del llenguatge, ampliant el vocabulari i les expressions.
• Oferim models d'actuació.
• Oferim models d'identificació des del punt de vista emocional.
• Ensenyem com solucionar conflictes.
• Oferim una font d'imaginació i de creació. A partir d'ells, els i les alumnes creen les seves pròpies històries i imaginen el seu món ideal, els seus somnis i els seus malsons.


Avui pel mati hem treballat amb els xiquets i les xiquetes totes aquestes coses amb el conte: "El gallo Quirico". I de vesprada hem començat l' el·laboració d'un clauer amb el personatge principal de l'història: "el gallo Quirico" qui anava a la boda del tio Perico...








 






EL GALLO QUIRICO, cuento popular

Esta es la historia del gallo Quirico, que iba a la boda de su tío Perico, en el camino, se encontró un gusanito en una charca:
-Dónde vas gallo Quirico? –Preguntó? el gusanito-.
-Voy a la boda de mi tío Perico. –Respondió amablemente el gallo Quirico-.
-Por qué no me llevas contigo?
-Muy bien, te llevaré dentro.
Y sin poder resistir la tentación el gallo se tragó el gusanito ensuciándose el pico.

Tropezó con la hierba y le dijo:
-"Hierba límpiame el pico que voy a la boda de mi tío Perico.
-Muy bien, gallo Quirico!, pero antes dime: -Dónde está el gusanito?
-No sé, no lo he visto.
-Gusano, gusanito, Dónde estás que hoy no te he visto? –Preguntó la hierba-.
-Aquí estoy en la tripita del gallo quirico que me lleva a la boda de su tío Perico. –Respondió, ingenuamente el gusanito-.
-Mal bicho Quirico, como me has mentido, ¡toma, toma! límpiate tú el pico.

Continuó andando y se encontró con la oveja y le dijo:
-Oveja cómete la hierba, que no ha querido limpiarle el pico, para ir a la boda de su tío Perico.
-Muy bien, gallo Quirico!, pero antes dime: -Dónde está el gusanito?
-No sé, no lo he visto.
-Gusano, gusanito, Dónde estás que hoy no te he visto? –Preguntó la oveja-.
-Aquí estoy en la tripita del gallo quirico que me lleva a la boda de su tío Perico. –Respondió, ingenuamente el gusanito-.
-Mal bicho Quirico, como me has mentido, ¡toma, toma! límpiate tú el pico.
Buscó un palo y le dijo:
-Que pegara a la oveja, que no había querido comerse la hierba, que no le había limpiado el pico, para ir a la boda de su tío Perico.
-Muy bien, gallo Quirico!, pero antes dime: -Dónde está el gusanito?.
-No sé, no lo he visto.
-Gusano, gusanito, Dónde estás que hoy no te he visto? –Preguntó el palo-.
-Aquí estoy en la tripita del gallo quirico que me lleva a la boda de su tío Perico. –Respondió, ingenuamente el gusanito-.
-Mal bicho Quirico, como me has mentido, ¡toma, toma! límpiate tú el pico.

Y como el palo no quiso, fue en busca del fuego y le dijo:
-Que quemara el palo, que no quiso pegar a la oveja, que no quiso comerse la hierba, que no quiso limpiarle el pico, para poder ir a la boda de su tío Perico.
-¡Muy bien, gallo Quirico!, pero antes dime: -Dónde está el gusanito?.
-No sé, no lo he visto.
-Gusano, gusanito, Dónde estás que hoy no te he visto? –Preguntó el fuego.
-Aquí estoy en la tripita del gallo quirico que me lleva a la boda de su tío Perico. –Respondió, ingenuamente el gusanito-.
-Mal bicho Quirico, como me has mentido, ¡toma, toma! límpiate tú el pico.
Y como el fuego no quiso quemar el pelo, tropezó con el agua y le dijo:

-Que apagara el fuego, que no quiso quemar el palo, que no quiso pegar a la oveja, que no quiso comerse la hierba, que no quiso limpiarle el pico para ir a la boda de su tío Perico
-Muy bien, gallo Quirico!, pero dime: -Dónde está el gusanito?
-No sé, no lo he visto.
-Gusano, gusanito, Dónde estás que hoy no te he visto? –Preguntó el agua-.
-Aquí estoy en la tripita del gallo quirico que me lleva a la boda de su tío Perico. –Respondió, ingenuamente el gusanito-. -Mal bicho Quirico, como me has mentido, ¡toma, toma! límpiate tú el pico.
Después de tanto vapuleo, arrepentido el gallo Quirico, vomitó intacto el gusanito, y el agua no tuvo que apagar el fuego, el fuego no quemó el palo, el palo no pegó a la oveja, la oveja no se comió la hierba, y la hierba limpió el pico del gallo Quirico que por fin, feliz y contento pudo asistir a la boda de su tío Perico.

FIN